Soldadura per arc

La soldadura per arc és el nom genèric d'un grup de processos de soldadura per fusió. Tots els processos d'aquest grup tenen en comú el mitjà pel qual s'aporta l'energia necessària per fondre els metalls base, i els metalls d'aportació en el cas que se n'emprin: la descàrrega per arc elèctric. Alguns dels processos de soldadura inclosos en aquest grup són:

• soldadura per arc amb elèctrode revestit
• soldadura per arc amb filferro tubular autoprotegit
• soldadura per arc amb filferro tubular i protecció de gas actiu
• soldadura per arc amb filferro tubular i protecció de gas inert
• soldadura per arc amb gas actiu (soldadura MAG)
• soldadura per arc amb gas inert (soldadura MIG)
• soldadura per arc amb gas inert i elèctrode de tungstè (soldadura TIG)
• soldadura per arc microplasma
• soldadura per arc submergit amb addició de pólvores metàl·liques
• soldadura per arc submergit amb elèctrode de banda
• soldadura per arc submergit amb filferro tubular
• soldadura per arc submergit amb múltiples elèctrodes de filferro
• soldadura per arc submergit amb un elèctrode de filferro
• soldadura per arc-plasma
• soldadura per arc-plasma amb pólvores

La idea de la soldadura a l'arc elèctric va ser resolta a principis del segle xix pel científic anglès Humphrey Davy però ja en 1885 dos investigadors russos van aconseguir soldar amb elèctrodes de carboni.

Quatre anys més tard va ser patentat un procés de soldadura amb vareta metàl·lica. No obstant això, aquest procediment no va prendre importància en l'àmbit industrial fins que el suec Oscar Kjellberg va descobrir, a 1904, l'elèctrode recobert. El seu ús massiu va començar al voltant dels anys 1950. segons la història això va començar fa bastant de temps sent una de les millors eines per unir dos metalls.